home ombra

ombra d'home
home a l'ombra
del ferotge sol cubert
pobre anima ferida
el castig diví
et castiga
sense ombra
i sense estima
tan sols tu, anima ferida
li fas ombra
sense alé

missatges de foscor

S’aixequen ombres als carrers
i al pas
em saluden amb veu fosca
jo, cap baix
aturant el vent
amb els ulls clucs
de llàgrimes i malenconia
replets
ignor el seu missatge
i pretenc no escoltar
les veus
que’m corren
per les venes
que s’han instal•lat dins elles
fen.se el seu llar
que m’esgarrifen
i em repeteixen
com amarga lletania
que vas fer
que vaig dir
se’n va anar
ja no hi és...

Solitud i malenconia
companyes son
del meu camí
i fan del meu
cor ferit
el seu únic
aliment

estel

Si l’estel fos blau
i el fil fet
de lleugera mirada
l’aire on navega
es mouria
pel batec del meu cor

Si l’estel fos roig
lladre de colors
de cel inflamat
la passió seria
qui li donés vol

Si l’estel fos verd
d’olors a camp
en primavera replet
de sorolls a herba
mullada trepitjada
per peus nuus
la il•lusió d’un nou
començ
l’elevaria com mai

Estel de ma vida
vola amunt
grata el cel
i no baixis
que des.de a dalt
el mon es tan diferent…

Jan Desplá

benvingut sempre a temps

Ones amb gris camuflades
pluja arriba !!!
i Carrers buits
vaig veient
de fulles velles pintades
que als arbres
robá el vent

arribes ja tardor amiga
sempre a temps
i aquí t’esper
a la vora l’andana
de la estació de ma vida
repleta de sentiments,
viatgers de melancolia
que amb tu venen,
mai son quiets
per esser de qui son fills
del sempre etern
moviment
nets de gaia
i nebots de l’univers
ara bé,
de lluny s’entén

benvingut sias
pintor de melancolies
ben arribat
sempre a temps,
aqui ens tens

jan desplá

adeu estiu

em guard l'essencia de aquest estiu
lluminos,calent, festiu
em guard records per compartir
per regalar, per oferir
a les fredes tardes d'hivern
quan no hi ha mes a l'extern
que gotes de pluja intermitent
fent de companya al vent
que xiuxiueja el teu nom
sempre present

ja ens veurem
o aixó al meinx desitgem
fins aviat estiu

jan desplá