a la casa de les ombres vivia jo

Vivia jo a la casa de les ombres
que la teva absència
va deixar,
allá vivia jo

Perfumats estaven el murs
del teu olor
tal com la rosada
regala la seva
presencia al camp d’abril
amb el seu missatge
dolç i pur

fa temps,
quan s’en va apareixa
aquell que se t’en va emportar
en silenci pensaba jo,
i tu ara que sents?
pensaba jo, ara ja fa temps

Sort ca’s tingut tros de bribó
perquè ja es hora
d’obrir portes
i ventanals,
de donar un cop de timó
i tocar de nou el timbal

Que els aires purs de primavera
facin allò
que el temps
no va ésser capaç de fer
que si no es bo ja de primera
com vos que ho sigui de tercers…

I que’l babau que es va topar amb tu
et porti lluny, molt lluny,
tan lluny que ni tan sols
el teu record sigui capaç
de trobar el camí,
adéu siau babau, i no tornis per aquí

Vivia jo a la casa de les ombres
ara aclaparades per la llum
i la claror
vivia jo creient que era llum
i era tan sols
tenebrosa foscor
sense futur
i per això, vivia jo?

On les olors del passat
em feien creure
en felicitats
inexistents
ara aromes de futur
em porta el vent