un segon

un segon
tan curt que el vent no el troba
que la pluja no el banya
que cuan i penses
ja no hi és
tan llarc que separa el meus llavis
del teu alé
la meva ma
del teu pit
el meu cor
del teu batec
que val un segon
si el tren ja ha surtit quan arribes
i l’unica núvia que espera
pacient
es la freda mort