el darrer vaixell

vaixell sens casc
de núvols prenyant
s'endinsa dins la foscor
d'una nit sense demà

somnies peluts ocells
sense potes
ni sorolls
que la seva visita
anunciïn
escandalitzats
per la teva
pobre nuesa

no hi ha
veus dolces
de nimfes
sense llar que escalfin
el teu cos
groc
i verdòs
primavera absurda
et deixa
de colors inflat

falten fonts
d'aigues ufanes
que mullin
aquest sons
perduts
sense mare
ni bressol
i
ja fred i tou
el teu cervell
tal com
la pròpia pell
cada cop es
mes propera
la freda mort



Jan Desplà