em suan l'anima i els peus
aquest sol m'agota i fustiga
rellisca per l'esquena
la gota primera
fugint lleugera
de les sevas companyas
sense sebre
que el seu viatge
no te retorn
tan sols la taca humida
que prest el sol s'emportará
será
per un moment
ufá
homenatge a una existencia
tan curta com intensa...
i es que a n'el fons
que som nosaltres mes
que gotes fugint
cap endevant...
jueves, 23 de julio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)






0 comentarios:
Publicar un comentario