perles lluentes
per cami d'espatlles
llenegan lleugeres
estiu poderós en venç
tremola la finestra
i l'anima s'escaufa
sense consol
la porta es tanca
les aspes de cel
no fan més que surolls
a la llar
aclaparada
pel pes del dorat
vina amb mi
no hi ha consol
ni el blanc del llit
m'alleugera
d'aquesta capa humida
i olorosa
que t'atreu
a una trampa sense fugida
Jan Desplá
viernes, 21 de agosto de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)






0 comentarios:
Publicar un comentario