Ones amb gris camuflades
pluja arriba !!!
i Carrers buits
vaig veient
de fulles velles pintades
que als arbres
robá el vent
arribes ja tardor amiga
sempre a temps
i aquí t’esper
a la vora l’andana
de la estació de ma vida
repleta de sentiments,
viatgers de melancolia
que amb tu venen,
mai son quiets
per esser de qui son fills
del sempre etern
moviment
nets de gaia
i nebots de l’univers
ara bé,
de lluny s’entén
benvingut sias
pintor de melancolies
ben arribat
sempre a temps,
aqui ens tens
jan desplá
jueves, 22 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)






0 comentarios:
Publicar un comentario