S’aixequen ombres als carrers
i al pas
em saluden amb veu fosca
jo, cap baix
aturant el vent
amb els ulls clucs
de llàgrimes i malenconia
replets
ignor el seu missatge
i pretenc no escoltar
les veus
que’m corren
per les venes
que s’han instal•lat dins elles
fen.se el seu llar
que m’esgarrifen
i em repeteixen
com amarga lletania
que vas fer
que vaig dir
se’n va anar
ja no hi és...
Solitud i malenconia
companyes son
del meu camí
i fan del meu
cor ferit
el seu únic
aliment
domingo, 25 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)






1 comentarios:
Hola, M'agradaria fer-te arribar el meu llibre que acabe de publicar i que estarà disponible en les llibreries pròximament. He volgut apostar també pel format ebook. En les nostres presentacions ho venem pel mínim preu que vulguen pagar els presents i els convidem a passar-li-ho als seus amics, que per açò li hem inclòs el Creative Commons. La meua intenció és vendre l'ebook a aqueix mínim cost des del meu blog, per això no està disponible el text complet online.
Puc enviar-te un email amb el llibre en PDF i format *Ebook i si et ve de gust, transmetre'm les teues impressions.
Moltes gràcies pel teu temps. http://baguldemots.blogspot.com/
Publicar un comentario